Dimecres, 4 de març del 2009

Rubianes, les 9 hores i l’eternitat

Va ser diumenge al migdia. El meu pare em va preguntar: “Sabeu que ha mort el Rubianes?”. En una mil·lèssima de segon vaig recordar que estava malalt de càncer i en una altra mil·lèssima vaig veure que la notícia era creïble: si estava malalt de càncer, podia morir. Però la veritat és que mai havia considerat la opció que el càncer el matés. Sempre havia estat segur que si es retirava temporalment era per curar-se, i que tornari, sense cap dubte, a regnar als escenaris barcelonins.

Però no, Pepe Rubianes és mort. Però l’estima del seu públic no morirà. TV3 li ha rendit un gran homenatge aquesta setmana, dedicant bona part de la seva programació a recordar-lo i a oferir el país allò que, segur, el Rubianes hagués volgut: que tothom riés amb ell. Que ha mort molt jove? “Coño, pero lo bien que me lo he pasado! Tú sabes lo que he follado?!”, diria ell.

L’audiència el va seguir fidelment dimarts, en el seu espectacle “Rubianes solamente” que va emetre TV3 amb un milió d’espectadors veient-lo. I cal recordar la gran “Entrevista del mil·lenni”, que fa exactament 10 anys va fer el Toni Soler durant 9 hores al Pepe Rubianes. Aquí la recordaven el Toni Soler i l’Albert Om l’altre dia. Al 3alacarta vam decidir penjar-la sencera, perquè de ben segur l’audiència voldria veure sencera aquesta joia televisiva. A més, és clar, de la pàgina especial que recull tots els vídeos disponibles de l’actor a TV3.

Riurem en el teu honor.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 4 de març del 2009 a les 23:51 i parla sobre Actualitat, Internet, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha un comentari per “Rubianes, les 9 hores i l’eternitat”

  1.   Dimecres, 11 de març del 2009

    Oriol diu:

    No he vist aquest escrit fins avui. Jo també em vaig quedar de pedra. De fet, amb el grup de música que tenim li hem composat un tema. Ja te l’ensenyaré quan el gravem. Crec que pot ser un bon homenatge. Ja te l’ensenyaré!

    Visca en “Rubiales” i “las pajas bajo los cocoteros”!

Deixa'm un comentari