Gràcies per animar-me, malgrat la meva timidesa, a dir-te que això de la ràdio m’agrada molt. Veure la teva energia en aquell escenari a Sant Just Desvern em va despertar la passió per comunicar, i en aquella conversa telefònica on no m’atrevia a demanar-te una oportunitat tu em vas afagar de la mà i vas obrir la porta a Oz.

Aquell instant va ser elèctric, la meva ànima va vibrar d’alegria, i durant aquell estiu, per primera vegada, vaig tenir un micròfon per a mi a Ràdio Desvern. Tots els viatges comencen amb un pas, i tu vas permetre’m fer-ne el primer.

Per tot això, gràcies.

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 8 de maig del 2016 a les 11:15 i parla sobre Gratitud. Els comentaris estan tancats: aquest blog és un arxiu.