Dimarts, 1 de setembre del 2009

A terra das meigas (8). Platja

Els oceans són més freds que els mars. Això ja ho vaig constatar fa molts anys. Tot i així, quan vas a la platja gallega t’has de banyar. Moral obliga. Aquesta vegada ens vam banyar en el Cantàbric, la costa de Lugo. Una platja preciosa, a praia das Catedrais. S’anomena així per les formes d’arcs que l’erosió del vent i l’aigua han deixat en els impressionants penya-segats.

Entres i sents el fred als peus. Segueixes entrant i sents el fred a les cames. Llavors comences a humitejar-te el clatell, els braços i l’esquena. És clau el moment en què l’aigua t’arriba a allà baix, on tot s’arronsa automàticament com l’ull d’un cargol. En aquest moment ja estàs més dins que fora de l’aigua, i no hi ha marxa enrere. Fas el cor fort i et llences al mar. Se’t mullen els cabells i la closca se’t congela. La penúltima fase és la d’insensibilitat. Deixes de sentir la carn de les cuixes, tot i que quan te les fregues notes que tens la pell de gallina. I quan, després de moure’t una mica, et torna la sensibilitat, l’última fase és la del benestar. Tens la circulació activada, la sang ja sap cap on ha d’anar per mantenir la temperatura corporal i et trobes còmode i plàcid en una aigua que fa uns instants trobaves fredament hostil.

L'expressió del fred

La marea és impressionant. Sembla mentida que un cos tan llunyà com la Lluna pugui provocar el moviment de tanta massa d’aigua. Arribem al matí i la marea està alta. No es pot passejar gaire per les roques de les Catedrais perquè l’aigua encara arriba molt enllà. Les onades són violentes i reboten a dreta i esquerra, cosa que fa que no sàpigues mai d’on vindran. És massa temerari visitar aquelles belleses rocoses nedant. Esperem a que baixi la marea cap al migdia. Però malauradament a aquelles hores l’aparcament és ple i no ens hi podem aturar. Una pena.

Però veiem, més enllà, com una platja molt llarga i poc ampla es converteix en un desert de sorra mullada. Són les 4 de la tarda, la marea s’ha retirat i podem passejar per on abans hauríem nedat. No és espectacular?

El desert de platja

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 1 de setembre del 2009 a les 9:30 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari