Dimarts, 1 de setembre del 2009
A terra das meigas (9). Mondoñedo
Ja que fas quilòmetres, de tornada pots parar a visitar un poble. I això és el que fem. Ens aturem a Mondoñedo, on “O rei das tartas” fa uns pastissos típics amb massapà, cabell d’àngel i fruites confitades. Prenem un te al davant de l’església del poble i passegem pels seus carrers.
Sembla que fins i tot els pobles més grandets estan deshabitats. Poca gent pel carrer. Deu ser l’hora de la becaina. Les 17h. Veiem en els cartells que els comerços no obren fins les 17:30h. Els horaris respecten la tan instaurada siesta. Finalment entrem en un zapateiro i em compro, vés per on, unes bambes que estaven d’oferta. Els records si són útils, millor. No?
La gent viu despreocupada. Veiem una llibreria i se’ns obren els ulls. Diaris! D’això fa dies que no en veiem. Quan entro, no hi ha ningú. Hauria pogut endur-m’ho tot, que ningú m’hagués vist. Finalment ve la senyora, que feia el cafè al bar del carrer de sota, amb la botiga oberta de bat a bat. Quina pau tan envejable!