“Ara que sóc un home amb sou, em mereixo unes bones vacances”. No sé si aquest va ser el pensament inconscient que passava per la meva ment, però la veritat és que és el primer estiu que m’he plantejat unes vacances de debò i per compte pròpia (més o menys).

Finalment les he fet. He voltat per la Costa Brava amb una colla d’amics, he estat amb els tiets i la yaya (la gallega) al poblet natal de la meva mare, a prop de Lugo, i també he anat uns dies a Aigüestortes a gaudir de la natura. Bé, en realitat a totes tres destinacions he gaudit de la natura, la família i els amics.

Sóc una persona estranya, i això inclou ser considerat per molts la mar de normal. Però de tant en tant, com tothom, necessito unes vacances mentals. I ara que les he fet i ja no tinc l’excusa de l’ansietat (o stress, que queda més internacional), torno a donar senyals de vida al meu blog, que tenia abandonat de feia, res, quatre dies. Per tant, us explicaré com ha anat el meu viatge a Galícia. La terra de les bruixes.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 27 d'agost del 2009 a les 9:27 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.