Excel·lent. Una gran gala. Tot i l’ambient de “vols dir que cal donar premis al cinema català?”, la gala d’entrega dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català que va tenir lloc ahir va ser magnífica. Divertida i espectacular.

Tot el plató es va folrar de blanc, i em va fer molta gràcia que els càmeres i la resta de l’equip tècnic que es podia colar en pantalla anaven vestits de blanc (com veieu a la imatge). Habitualment tothom va fosc, perquè així es confonen amb el fons. Però com aquí el color “neutre” era el blanc, si s’haguessin vestit de negre haurien ressaltat molt.

Clara Segura va ser molt graciosa. Tot i que al principi li va costar que el public li rigués les bromes. El primer canvi de vestit el va fer ben al principi, i va sortir “amb qualsevol cosa” per explicar què s’entén per cinema català. “Totes les pel·lícules fetes per productores catalanes (és a dir, calerons catalans), són d’aquí”.

Les actuacions estaven molt ben escollides i executades, i totes tenien sentit amb el context. El pallasso Monti va fer tota una actuació; amb un globus inflat anava tocant una melodia per introduir el premi a la millor música original. Les actuacions han pres vida: d’uns passos a la pantalla passem al “taloneig” d’uns ballarins (millor so), d’uns bens d’un documental passem a un ramat de carn i ossos a l’escenari (millor documental). “Com que la gent del teatre dieu ‘molta merda’, us n’he portat una mica”.

La realització va ser magnífica. Molt dinàmica, amb encadenats suaus i moviments de càmera que feien gran el plató número 1, el més gran de TV3. Em va sorprendre la pantalla múltiple que van introduir per mostrar els nominats que estaven a punt de rebre el premi, i com al final el guanyador sortia del requadre i omplia la pantalla.

També em va sorprendre la primera vegada que vem escoltar les veus en off del Pol Marsà i la Cristina Puig, que anaven comentant la cerimònia. Això li ha acabat de donar el look glamurós dels Oscar.

I la Clara Segura va sortir més aviat poc, però ho va clavar. Va ser especialment enginyós (i molt ben interpretat) el gag de la ovella perduda i el petó que el pallasso Monti volia fer al president Montilla (el podeu veure tot seguit).

Pel què fa als discursos, una mica de tot. Rebuig per la guerra de Gaza, històries personals i molt bon humor, en general. Tal i com va dir Jaume Roures a la connexió post-cerimònia, “felicitats per la gala, ha estat excel·lent”. Felicitats també al Joel Joan, que ha dirigit aquest programa com ho fan els bons directors: assegut a la butaca i mirant-s’ho, perquè la feina ja estava feta i l’engranatge funcionava per sí sol. Ni punt de comparació amb la benintencionada però no tan ben executada gala dels 25 anys de TV3.

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 20 de gener del 2009 a les 10:12 i parla sobre Cinema, Esdeveniments, Queixes, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.