Dijous, 7 de febrer del 2008
Ràdio en directe al Palau de la Música
Avui, El matí de Catalunya Ràdio, el programa més escoltat de Catalunya, ha emès en directe des del Palau de la Música Catalana de Barcelona. Jo hi he anat, i us he fet aquest resum de 5 minuts del programa que passo a descriure:
El programa, com sabeu, el dirigeix i presenta Antoni Bassas des de les 7 a les 12 del matí. La improvisada taula de locutori estava col·locada al centre de l’escenari del Palau. Un edifici que celebra dissabte els 100 anys (aquesta és la raó del desplegament tècnic i humà).
Jo he arribat a les 7:45, just a temps per escoltar la cançó de les 8 (bé, de les 7:57 per ser exactes). Una part de Els Pets ha tocat Bon dia!
Jo patia perquè veia que la cançó no acabava i s’acostaven perillosament les 8:00 i zero segons (deformació professional). Efectivament, la cançó s’ha passat de les vuit, i el mestre Bassas, elegantment i tranquil·lament, ha dit que eren les 8:01 però que, “públic, cal despertar el país!”. I llavors és quan tots junts hem fet la clàssica obertura “Bon dia, són les 8”.
El periodista s’ha dirigit llavors lentament al seu seient, mentre començava a locutar la seva editorial sense guió a la mà. Finalment l’ha agafat i l’ha anat llegint mentre es passejava per l’escenari. En acabar, el públic ha tornat a suplir-lo; “aquestes són… les notícies del matí!”.
Després de l’actuació rumbera catalana de Troba Kung-Fu, ha tocat i cantat Quico Pi de la Serra, i més tard a Els amants de Lilith (renoi).
Més enllà de la part noticiari, el programa gairebé ha estat un monogràfic sobre Palau de la Música. Les referències d’en Bassas eren constants: “Estem emetent en directe des del…”, “cada vegada som més gent, ara el tercer pis ja està ple…”, “la senyora de Figueres que ha sortit a les 5 per ser aquí a les 7…”.
A banda de la música, també hi ha hagut entrevistes. Com el de la foto, Òscar Tusquets, l’arquitecte que s’ha encarregat de remodel·lar l’edifici. Ens ha fet tot un tour pel Palau, això sí, sense moure’s de l’escenari. Tota l’estona dempeus.
L’Antoni Bassas tampoc no s’ha assegut gairebé per a res, només durant les actuacions o la publicitat per repassar el guió. Des de les 8:30 que ha estat passejant-se per l’escenari amb el seu micròfon i auriculars sense fils “de teleoperador”. Quan sí que s’ha amagat, ajupit rere la taula i tot vermell, ha estat quan el Màrius Serra ha ajuntat massa ràpid la frase “Jaume Cabré és un narrador”, i li ha sortit “Jaume Cabró”. Apa, públic a riure!
Més música, amb Nina i Cris Juanico. Després ha estat el torn de l’Alguna Pregunta Més, que han fet un rap (de la veu del Rei recitant en català), també amb una petita participació del públic. Aquí sí, tots asseguts i seguint el vertiginós guió.
I per acabar, el cor jove de l’Orfeó Català (que ja s’anava situant a l’escenari durant l’APM) ha interpretat el Cant de la Senyera.
Musicalment ha estat molt maco, però m’ha fet cosa haver d’aixecar-me tan solemnement. Tots ho han fet, ha estat automàtic. Tots els assistents s’han posat de peu per escoltar (i alguns cantar) aquesta peça. Ha estat impressionant, això sí.
Més de 4 hores allà assegut, amb dos viatges al lavabo (en Basses no n’ha fet cap, ei!). I pensar que així eren els programes de ràdio en els inicis d’aquest apassionant mitjà de comunicació… Ha estat maca l’experiència, i admirable la capacitat de l’estrella de l’emissora per exercir de mestre de cerimònies per a un agraït públic (unes 1.500 persones) que aplaudien cada dos per tres.
“Hem fet molts programes fora, però aquest, em sembla que és el més…”, deia l’Antoni Bassas, sense acabar la frase. I aquí podeu veure la foto del final del programa, presa a les 12:00 i zero segons, quan sonaven els senyals horaris i després d’un “Moltes gràcies a tots… moltes gràcies… i fins demà a les 7 en punt”.
