Estic enganxat a la sèrie de televisió El Ala Oeste de La Casa Blanca. Fa tres setmanes que vaig començar la primera temporada i ja estic acabant la segona (una mitjana d’1,9 capítols diaris).

Ha guanyat 24 premis Emmy i 3 Globus d’Or, però jo la vaig veure per recomanació. I no sé si agrair-la o condemnar-la, perquè és tant bona que et fa sentir ganes de ser nordamericà (sí, fa ràbia, ho sé). El millor que té és, a banda de la temàtica, el ritme del guió. No és d’aquelles que pots mirar mentre llegeixes el diari, no; requereix tota la teva atenció per no perdre’t. El seu creador, l’Aaron Sorkin, sembla que és un apassionat del govern del seu país. Quan vaig veure que era l’artífex d’El Presidente y Miss Wade la vaig veure i, efectivament, va resultar ser l’avantsala de la sèrie que no em deixa dormir.

Té un sentit de l’humor genial i m’ha fet tornar a tenir fe en les sèries de televisió (més enllà de la temàtica). També m’he descarregat d’internet una altra sèrie que va fer l’any passat, Studio 60, i que malauradament sembla que no tindrà continuitat. Quan acabi amb l’Ala Oeste m’hi fico.

El problema, com dic, és que t’embauca i de quina manera! Tandebò, tandebò els homes i dones (algun dia, espero) que ocupin el càrrec de president d’EUA siguin tan benintencionats, intel·ligents i sensibles com el fictici Jed Bartlet (el gran Martin Sheen doblat pel gran i greu Ernest Aura, que com tots els grans dobladors és català). De moment, i a l’espera que arribi algú amb un quocient intel·lectual digne del càrrec, ens haurem de conformar amb la ficció. Visca la felicitat dels ignorants!

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 9 de gener del 2008 a les 1:57 i parla sobre Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.