Dissabte, 22 de desembre del 2007
Soy leyenda: no és una pel·lícula de zombis
No tenia grans expectatives per a Soy leyenda, aquest remake protagonitzat per Will Smith, i potser per això m’ha semblat una excel·lent pel·lícula. De fet, en fondre a negre i començar a veure passar els crèdits el meu veredicte ha estat: “acabo de veure una obra mestra”.
El que la fa, sens dubte, una de les millors pel·lícules de l’any és el risc. La inquietant premisa de “l’últim home que queda viu en la Nova York de 2012 per causa d’un cataclisme bacteriològic” ofereix grans reptes narratius. I aquest director (qui coi és?, si només havia fet el rotllo aquest de Constantine!) es mereix la nostra atenció.
Per regla general no m’agraden les pel·lícules de zombis, però és que Soy leyenda no n’és. És el relat d’una tragèdia personal i una reflexió sobre la necessitat de l’entorn social. Què coi! Parla de la soledat i dels nostres fantasmes! I ho fa a través de moltíssimes escenes mudes (sense diàleg) i totes dotades d’una gran càrrega emotiva. Després, quan et penses que la fórmula es gasta, hi ha un gir de guió i l’interès torna a reaparèixer.
Potser l’únic que li retrec és que es nota que els monstres són completament digitals (i alguns animals). Però m’he quedat amb ganes de tornar a veure-la, i quan surti en DVD així ho faré. Estic segur que aguantarà un segon, cinquè i desè visionat sense decaure.
Hi ha tres coses que m’han sorprès molt gratament per la seva excel·lència:
- La magistral direcció.
- En Will Smith. És molt bon actor! Estic segur que feia temps que buscava un paper com aquest per demostrar del que és capaç. No m’ho esperava!
- L’Iván Muelas. Qui és aquest? L’actor que dobla en Will Smith. Ha fet un canvi de registre significatiu per a aquest paper i li dóna un verisme excepcional. Sí senyor!
Tota una sorpresa.
Dilluns, 24 de desembre del 2007
Raquel (radiopista) diu:
ais… noi, jo també vaig sortir encantada del icnema. Però depsrés d’haver estat parlant amb uns grans fans del llibre de Mathelson “yo, soy leyenda”, si torno a veure la pel·lícula, me la veuré amb altres ulls. Perquè tothom qui ha tingut la oportunitat de llegir el llibre, diu que la pel·lícula és desastrosa. així que res.. si ens va agradar la pel·lícula… el llibre deu ser una meravella!!!
a llegir-lo s’ha dit…
Dilluns, 24 de desembre del 2007
Albert Bonet diu:
Deu ser allò que diuen una “adaptació lliure” de l’obra literària, no? Que no pretén ser fidel als esdeveniments sinó a l’esperit… no sé. I aquests lectors què diuen del film original “El último hombre… vivo”?
Dimarts, 1 de gener del 2008
Eudald Mas diu:
Jo no he vist la pel.licula però sí que és cert que si veus una pel.licula després de llegir el llibre la trobes realment orrorosa, però aixó és perquè el llibre ta agradat molt i no es pot evitar criticar la pel.licula si ta agradat molt el llibre, en canvi si no llegeixes el llibre segurament t’agradara molt més la pel.licula.
És una cuestió totalment psicologica.
Però diguin el que diguin jo tinc moltes ganes de veure-la.
Dijous, 3 de gener del 2008
Miquel diu:
El problema que té, en tant adaptació, aquesta pel·lícula és precisament que traeix tant com es pot trair l’esperit de la novel·la original. Jo m’ho vaig passar bé al cine, però el principal problema que li veig, al contrari que tu, és que per mi es queda només en peli de zombis, i a més de les fluixetes.
I sí, el llibre és una (petita) meravella.
Dissabte, 5 de gener del 2008
Espe diu:
a mi m’ha agradat mOlt aquesta pel·licula si, si de les millors que e vist veritablement, algun qeu altre ensurt que me enduit. Crec que la peli·licula no és pOt cnsidera de zombis, pens com tu.
No res, que potser si qeu el llibre està mOlt bé, deu ser com els de Harry Potter, encara que numes me llegit el primer, també m’agraden molt les pel·licules de Harry Potter, però no soc mOlt de llegir, prefereixo veure la peli.
un petÓ!