Dimarts, 11 de setembre del 2007
Deixo Ràdio Sant Feliu
Dijous ho vaig decidir, divendres ho vaig fer oficial i avui ho faig públic: deixo Ràdio Sant Feliu.
Han estat 5 anys molt macos en què he après de tot i més, però havien d’acabar. He decidit que necessito aire, necessito canviar i tenir temps per fer-ho. La temporada passada va ser el clímax del meu pas per la ràdio municipal de la meva ciutat, fent-me càrrec del magazín dels vespres. Era el que feia temps que desitjava, i va arribar per accident, però va arribar. He entès que això no es repetirà mai més mentre continuïn les actuals condicions de la ràdio (no només laborals). Per tant, veient que a Ràdio Sant Feliu es frena la meva evolució professional i es reprimeixen les meves aspiracions, he deduït que en aquest mitjà en concret he arribat al cim que se’m permet, que no és massa.
Me’n vaig content, però. Un cop entens racionalment la situació ja no valen lligams sentimentals. No descarto tornar a la ràdio de la meva ciutat; no seré jo qui em tanqui les portes al mitjà que m’ha instruït. Però vull provar coses noves.
Però aquesta -mitja- temporada 2006-2007 del Trencaclosques ha estat espectacular. De fet, totes han estat magnífiques, i el meu pas per la ràdio no hauria estat tant enriquidor si no hagués estat per totes les persones que m’he anat trobant pel camí. De totes he après molt. De les que m’han tractat bé i sobretot de les que no m’han tractat tant bé. Però me’n vaig content, agraït i sense malentesos; és un adéu sincer.
A la ràdio he fet moltes coses, però el que més m’ha omplert ha estat el contacte directe. És a dir, el micròfon. També he fet vídeos, inclòs el del quart de segle d’història de l’emissora; i he participat en especials informatius (a més de tot el que vaig fer previ a la creació del weblog i tot allò que no és publicable).
L’últim programa de la temporada vaig dir que volia continuar amb El Trencaclosques, i així és. Però vaig intuir (i encertadament) que qui no escolta difícilment pot prendre decisions sàvies. I una retirada a temps és una victòria. Per això, tot i la meva dimissió elegant, segueixo creient el que vaig dir al programa del 24 d’abril, en la secció sobre la història de l’emissora:
Gràcies pel vostre suport.
Seguiré aquí. Ja sabeu on trobar-me.