Dimarts, 11 de març del 2014
Setmana “mogudeta”
Hola, sóc viu. La setmana passada em vaig traslladar i he estat ocupadet. (Noti’s que pretenia fer un joc de paraules en el títol de l’entrada… “to move”, en anglès, vol dir traslladar-se. Ehem).
Fa unes setmanes, acabat de tornar de Barcelona, la casa de Londres em va rebre amb unes boniques goteres a la cuina. Que van empitjorar i van convertir en una incomoditat la pràctica de cuinar. La casa em feia fora. Un dimarts a migdia, una nova i immensa gotera va néixer davant dels meus nassos (o sobre la meva closca, més concretament) i això va ser la cascada que va fer vessar el got. Vaig avisar l’amo que marxava en dues setmanes, i 4 hores més tard ja visitava el meu primer pis.
Les lliçons que he après de la cerca exprés de pis amb data límit són:
- Més val anar tranquil per buscar pis
- Els preus canvien molt depenent de la zona
- Pagar un preu per sobre del que consideres just no és una bona opció
- Les gangues existeixen, són reals. Però habitualment estan fora dels circuits habituals. I volen de seguida (és el que tenen les gangues)
- No tothom és tan honest com sembla, i si espero honestedat absoluta pot ser que quedi decebut
I sobretot, he d’aprendre a negociar. No puc anar expressant l’entusiasme per un pis meravellós, perquè l’amo aleshores em demanarà més calers. Això és el que m’ha passat, i m’ha provocat un mal d’estómac tota la setmana prèvia al trasllat. Així que les dues conclusions que trec d’aquesta experiència són:
- He d’aprendre a negociar. Com diuen els savis, fes servir les orelles i la boca en aquesta relació: 2 a 1. Escolta el doble que parles
- Hi ha llocs molt macos a Londres. Només cal saber què busques. Cèntric? Ben connectat? O una mica allunyat? Si busques bé trobaràs el que vols. Però has de saber què vols
- Sempre hi ha un lloc millor. I ara que sé que el puc aconseguir, la propera vegada ho faré millor
Del trasllat, bàsicament he decidit que mai més em traslladaré en bus. Han estat 3 viatges a tope (un d’ells amb l’ajuda d’una amiga). La propera vegada pagaré perquè em facin la feina incòmode. Que jo m’he de concentrar en el que sé fer, carai!
Així que ara sóc a Islington, una zona molt més maca que Vauxhall, amb una habitació més gran i botigues i restaurants al costat de casa. M’han dit que, a Londres, 9 mesos vivint al mateix lloc és una eternitat. A viam quant duro aquí. El desaferrament està bé, però també és bo tenir un lloc agradable on treballar i viure.