Avui és Sant Joan, però ahir va ser la revetlla i, tot i les notes negatives de cada any, va ser una festa maca. A Sant Feliu es va celebrar, un any més, l’arribada de la Flama del Canigó a peu des d’Esplugues, que va tenir lloc a les 7 de la tarda a la Plaça de la Vila.
Em van embolicar per llegir el pregó, però va valer la pena, perquè després vaig estar ajudant a servir la coca i el vi dolç que s’hi donava. Era divertit anar veient com la llarga cua de gent s’impacientava per endrapar-ne un tros de franc mentre alguns espavilats passaven dues i tres vegades per repetir. Bé… i entre tros i tros, algun si que n’endrapava…

Que potser ha perdut una mica de sentit, això de la flama del Canigó (que mai abans havia celebrat, jo)? Si la finalitat és encendre les fogueres, potser sí. Però sempre queden els petards. Piules, trons, coets, fonts… i els més moderns (gatos, americanos, doble-boom, silva-boom…)
Ara que, si fóssim una mica més curosos potser no hauríem de lamentar els ferits de cada any. I és que jo m’estimo prou les meves extremitats com per no jugar amb foc (tot i que de petits tots hem fet el burro).

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 24 de juny del 2007 a les 18:35 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.