Divendres es va celebrar l’acte d’entrega dels Premis de Comunicació Local que organitza la Diputació de Barcelona cada any. Va tenir lloc a Rubí (que per trobar el pavelló vam haver de fer un parell de voltes -fins i tot amb GPS-), i el més interessant de la cerimònia va ser el gaspatxo, la Irene i el Raúl.

El gaspatxo perquè estava molt bo, com la resta del sopar (quin pernil!). Tot i que no era gaire còmode anar picant dret i arrossegant la meva inseparable bandolera.
La Irene perquè l’he sentit moltes més vegades de les que l’he vist i calia posar-hi remei (felicitats, que la seva colla es va endur un premi). I també perquè gràcies a ella m’he apuntat a una promesa de calçotada de grup.
I el Raúl perquè, tal com van dir durant la retransmissió de l’entrega de premis per COMRàdio, era la seva primera com a tècnic. Quan no coneixes ningú s’agraeix molt veure una cara coneguda (tot i que això em va recordar que jo havia pagat 25 € per un sopar que ell es va fotre de franc!).

Pel què fa als premis, quan vaig veure que havien fet vídeos dels tres finalistes de cada categoria ja vaig relaxar-me i gaudir de la festa. L’Aforament il·limitat de la ràdio no oferia els valors que el jurat buscava per premiar un producte d’entreteniment (n’hi havia 22 a la categoria). Llàstima.

Aquest article ha estat publicat el Dissabte 17 de març del 2007 a les 23:12 i parla sobre Filosofades, Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.