Feia molt, molt de temps que volia anar a Londres. Però em feia por i buscava algú que m’hi arrossegués. Finalment, com que aquest algú no es presentava, vaig decidir-me a anar-hi sol. (Per fi). I aquest és el relat del meu viatge a Londres en solitari.

Compro els bitllets. Miro alguna habitació per llogar durant 2 setmanes. Com que no surt, 6 dies abans de marxar reservo llit en un alberg prop de King’s Cross (em sona dels llibres de Harry Potter, per tant ha de ser un bon lloc). Miro la previsió del temps, que preveu pluges tots els dies de la meva estada. Bé, ja és això, a Londres… El dia abans de marxar compro una jaqueta impermeable, preparo el calçat també impermeable i samarretes de màniga llarga (alguna curta, per si fes calor). M’enduc la càmera de fotos? He de vigilar que no pesi més de 10 Kg, que Ryanair és punyetera, amb això. La targeta sanitària europea ja la tinc de fa dies, i porto còpia de tots els documents en dos llocs diferents per si de cas.

Estic una mica cagat.

Però dues nits abans de marxar tinc un somni molt llarg i intens (que escric immediatament quan em desperto). Em deixa una sensació de confiança. Deixa’t portar, Albert. Sigues obert, passa-t’ho bé. Atreveix-te a ser.

Som-hi.

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 6 de juliol del 2010 a les 18:25 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.