Sóc consumidor intensiu de podcasts. De tant en tant en busco de nous, però l’experiència m’ha fet reticent a subscriure’m a un podcast no professional. Vull dir un podcast que no l’han fet en una emissora de ràdio.

Seguint aquest tweet, vaig subscriure’m al podcast del programa Tecno-Esfera, de Ràdio Barcelona. Als 5 minuts vaig decidir desfer-me’n. Perquè? Per la locució. El contingut és interessant (potser massa planer), l’estil de realització és definitivament molt bo (el millor del programa), però la noia que el presenta, Marta Palencia, té un català horrible (sense elles, ni esses sonores, ni vocals obertes, ni neutres…). Si a això li sumem un estil de locució, molt “empastat” però amb l’intent que sembli “sensual”, cosa que resulta en un semi-xiuxiueig… Em posa els pèls de punta.

Aquesta noia, per cert, és la veu dels jingles d’un podcast anomenat Territorimac. Aquest l’he escoltat durant una temporada, perquè, honestament, és professional (es nota que el Jaume Angulo és home de ràdio). Un cop t’has acostumat al seu estil de locució pedant, està bé. La bona realització i el ritme impecables són arguments que superen els punts dèbils, que no deixen de ser irritants. Un de molest és el costum que té de fer talls de postpo constantment per introduir les seves preguntes. Això dóna ritme, definitivament, però per a l’oïda entrenada (i per a la novella crec que també), és evident que és una tècnica poc honesta.

És com això que fa l’Eduard Punset a Redes, que primer fa tota l’entrevista al seu personatge i més tard, un cop coneix totes les respostes, fa que el gravin a ell introduint les preguntes justes i exactíssimes. Home, això és trampa! Qui també sembla que ho fa (però no ho puc assegurar) és el Carles Pérez a la seva secció dins del TVist de TV3 com a Defensor de l’Audiència de la CCMA.

Però bé, tornant al podcast de Territorimac, tot i la locució pedant i empastada (que l’allunya de l’oient) i aquests trucs evidents de postproducció (poc honestos), el deixo d’escoltar per una altra raó: l'”autobombo”. Es veu que es presenten a uns premis de podcast, i a caaada prograaama van repetint la falca publicitària de “vota’ns”. “Tu programa favorito ahora también puede ser un programa ganador”, repeteixen, com si a sobre els ho haguéssim d’agrair!

Doncs no només no us voto, sinó que deixo d’escoltar-vos. Apa!

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 17 de febrer del 2010 a les 9:12 i parla sobre Internet, Queixes, Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.