La revetlla de Sant Joan vaig anar a una discoteca. Jo no sóc de sortir molt. De fet amb una o dues vegades l’any en tinc prou. Em carrega, i no em sento còmode. Prefereixo una forma d’oci més calmada i menys etílica.

La principal raó per la qual no m’agraden les discoteques és pel tipus de música que posen. La segona és pel volum en què la posen. Quan és d’hora encara està bé, però a mesura que passa la nit, com bé saben els DJ, les oïdes dels clients es van ensordint. Com que la intensitat del so és molt alta, el timpà vibra amb molta violència, i això el desgasta. L’efecte és que deixem de percebre les freqüències més altes de l’espectre sonor (les més agudes). I llavors és com si el so baixés de qualitat. Com se soluciona això? Doncs apujant el nivell d’aguts, amb la qual cosa tornem a sentir la música tal com la notàvem abans de fer mal al timpà.

I després, esclar, t’estàs tot l’endemà com si portessis taps a les orelles i sentint aquell molest to agut dins el teu cap. Un fenòmen, per cert, per al qual els científics encara no han trobat explicació. Els sabis sí que la tenen, però: és producte dels excessos.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 25 de juny del 2009 a les 9:45 i parla sobre Música, Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.