“Varios hombres murieron por nosotros. Teníamos la responsabilidad de vivir nuestras vidas con toda integridad y honestidad para honrar su sacrificio.”

Aquesta frase la pronuncia el personatge de Leo McGarry en el capítol 14 de la 5a temporada de “El ala oeste de la casa blanca”. Fa referència a la guerra del Vietnam, on gairebé perd la vida de jove. Aquesta frase m’ha fet reflexionar sobre el valor del sacrifici. És esperpèntic com es repeteix en les pel·lícules americanes la típica frase de “déjame aquí, sálvate tu”. Es repeteix tant que ha perdut el significat.

Però de cop i volta m’he adonat de com n’és de gros que algú, en una situació de la qual depèn la seva vida, sigui capaç d’exercir tal sacrifici com el que significa ser abandonat per tal de salvar algú altre. Morir en pro d’algú. Suposo que deu ser l’acte d’amor més gran que existeix.

Això contradiu tota naturalesa animal, la que diuen que ens impulsa a lluitar per la supervivència. Estàs dient que tot el que tens, que és la teva vida, no val més que la d’aquest algú pel qual et sacrifiques. Quin gran acte d’humilitat! I el que queda viu té dues opcions, segons ho veig: penedir-se tota la vida d’haver renunciat a arriscar-se, o bé fer com diu el Leo de “El ala oeste”; fer que cada dia que visquis sigui digne d’haver estat salvat. Demostrar que el sacrifici no va ser envà.

Sovint la filosofia americana no és tan ridícula com ens fan pensar la reiteració i la publicitat cinematogràfica.

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 17 de maig del 2009 a les 18:05 i parla sobre Cinema, Filosofades, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.