Fa setmanes que vaig anar al cine a veure aquesta pel·lícula i com que no tinc temps encara no n’havia parlat. Només havia escrit una línia, que pensava desenvolupar: Maleït Nicolas Cage!

Sí, perquè em va agradar, la pel·lícula. Probablement no superaria l’examen d’un segon visionat, però la veritat és que anava amb el prejudici dels dos comentaris que havia escoltat: “diuen que és dolenta” i “ha estat la més vista als EUA”. Això em feia pensar que era un film típic de setmana santa, amb un terç d’acció desenfrenada, un terç d’intriga, una mica de moralina americana i un polsim de tonteria en els personatges plans. Però no.

[ATENCIÓ SPOILER] No sé si puc ser objectiu amb els films de ciència-ficció i extraterrestres, perquè n’hi ha tan poques que ens tenen als aficionats amb els mono al cos. [FINAL SPOILER]

Té intriga, té aquests personatges que acabo de comentar i té reflexió, una gran dimensió espiritual. I té nens de protagonistes. I és que quan veig una història amb nens m’entendreixo de seguida i el relat es fa molt més intens emotivament. Una bona pel·lícula, per entretenir-se, això sí, però una bona pel·lícula si no fos per aquest calb i dolentíssim actor que és el Nicolas Cage. I a viam si els productors ens regalen més films de ciència-ficció, si us plau! Que tenim sequera!

Aquest article ha estat publicat el Dijous 14 de maig del 2009 a les 9:59 i parla sobre Cinema. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.