Dilluns, 12 de setembre del 2005
25 cinemes de pel·lícula
Rememorant períodes vacacionals que queden tant lluny ja (no sé si deu ser gaire sa, això), m’agradaria donar una recomanació molt personal sobre un dels llocs que s’han de visitar si es va a la ciutat de Madrid. Són els multicinemes Kinepolis Madrid, un complex d’exhibició cinematogràfica realment impressionant que he tingut l’oportunitat de visitar aquest estiu per fora i per dins (gràcies a en Pedro).
És (com bé diu la pàgina web) el complex de cinemes més gran del món, amb 25 sales i més de 9000 butaques en total. Uns espais que proporcionen la xifra rècord d’espectadors en un dia de 27000.
A més, des que es va inaugurar, dues de les seves sales més grans acostumen a ocupar les dues primeres posicions en el llistat de sales més taquilleres d’Espanya. La primera és, per descomptat, la sala 25.
En la imatge de la dreta es pot veure l’ordinador des del qual es projecten, en aquesta sala, les pel·lícules que arriben en format digital. L’última ha estat La Isla, de la qual vaig poder gaudir en aquest format d’alta definició (no tanta com la pel·lícula tradicional, però, sembla). Aquest nou projector es va instal·lar en aquesta sala una setmana abans de l’estrena d’Star Wars, Episodio III, La venganza de los Sith, i va substituir el model anterior de projector DLP que estava instal·lat a la sala 18.
Bé, no m’allargaré més amb detalls tècnics que la majoria no entén. Per la minoria, hi ha publicats a la meva web CineSonido.com, dos articles més tècnics sobre aquests cinemes. L’un fa una ullada general a Kinepolis Madrid i l’altre parla d’una revisió de la certificació THX. Són obra de dos companys fanàtics dels audiovisuals i la tècnica.
I aquesta fotografia, com l’altre, és obra meva i intenta plasmar l’immensitat de la sala 25 d’uns cinemes que tant debò tinguéssim a Barcelona. Si la meva càmera fos analògica l’hauria titulat La 25 en 35 (mm), però com que és digital, he decidit atorgar-li l’inexpressiu nom de La 25 en 4 (megapíxels).
Potser sí, que amb el digital el tema perd l’encant… Aix… La fotografia ha mort per donar pas al vídeo estàtic. I ja volen fer el mateix amb el cinema.