Dimecres, 16 de juliol del 2008
Operación Triunfo, entre realitat i ficció
La setmana que ve tenim la final d’OT, el programa reality i de cant de Telecinco. Sóc seguidor d’Operación Triunfo. No sóc fanàtic, però sí seguidor.
Crec que l’estrella no són els estudiants de l’acadèmia (que està a cop de pedra de casa meva), ni en Risto Mejide, sinó el Jesús Vázquez. És un gran presentador, molt proper, sincer i a la vegada correcte. Sense la seva figura, el programa perd molt (tal com es va poder veure en les dues primeres edicions, emeses a la TVE “popular”).
És més reality o més escola de cant? És el que l’espectador vulgui, però a jutjar per les audiències, és més cant. Perquè són més vistes les gales que no pas els resums de la convivència dins l’acadèmia. Tot i que “vulguin evitar polèmiques” entre jurat i cantants (cosa que les provoca, és clar), i tot i que el Risto s’enfadi de debò perquè troba que estan matant el format (cosa que també fa pujar l’audiència)… tot i això, és un gran programa.
Per cert, no heu vist aquest dimarts un Risto Mejide alegre i tot? La senyora Galera, que és qui realment manega el culebrot, li deu haver tocat el crostó. Tot i trair els principis de “la felicitat no és bona” que diuen que plasma tant clarament en el seu llibre, prefereixo aquesta faceta seva.
I dimarts que ve, la final! (Això si no s’inventen tres gales especials Disney, Warner i Pinipon…)