Tothom comet errors, tothom. Aquesta és la conclusió que em deixa el penúltim volum de la saga que relata, com tantes altres, el bé contra el mal. Harry Potter and the Half-Blood Prince segueix el mateix esquema que l’anterior llibre, The Order of the Phoenix, un context obscur amb un desenvolupament artificialment allargat que potencia els aspectes que al desenllaç provocaran una major empatia amb el protagonista.

El personatge que mor demostrarà a en Harry que ja és gran, que ha crescut i ara és ell el qui ha d’enfrontar-se a la vida, a en Lord Voldemort. I ho aprèn, com diuen els anglesos, the hard way, amb una bufetada. Tothom comet errors, i és responsabilitat de cadascú de nosaltres adonar-nos-en. Habitualment és molt més senzill veure els errors aliens que els propis, i no s’hi pot fer res més que aprendre d’aquests.

Això és el que haurà de fer en Harry d’ara en endavant, aprendre dels errors dels seus predecessors i dirigir ell l’orquestra. El seu últim any a (Hogwarts?) haurà de comprimir tanta acció (tota la que no ens mostra The Half-Blood Prince) que no m’estranyaria que sobrepassés les 800 pàgines.

De totes formes i vist ja des d’una perspectiva global, aquest últim llibre és un dels més light de la saga, i fins dos terços del relat no enganxa realment. És clar, doncs, que el quart llibre, Harry Potter and the Goblet of Fire, ha marcat l’equador de la vida adolescent d’en Harry, i suposo que el desenllaç de la història contindrà la mateixa fórmula que els dos últims volums.

La veritat és que és una mica decepcionant observar que aquest Princep Mestís, malgrat pertànyer a la història des dels inicis de The Philosopher’s Stone, acaba confirmant-se com el vertader malvat de la vida que li ha tocat viure al noi bruixot.

Conclusió: Si el món el mou l’amor (i així ho demostra els últims capítols), la tàctica correcta és la intuïció, no la intel·ligència. És clar que, com demostra en Dumbledore, a vegades fins i tot la intuïció falla i un excés de bondat es converteix en estupidesa. Tothom s’equivoca.

Aquest article ha estat publicat el Dissabte 23 de juliol del 2005 a les 14:13 i parla sobre Lectura. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.