Dimecres, 20 de juliol del 2005
Els 4 increïbles
Així és com haurien de dir-se els que protagonitzen Los 4 fantásticos. Quina pena que el còmic que va inspirar en gran part Los Increíbles de Pixar/Disney no hagi pogut amagar en la seva versió cinematogràfica la ploma americana.
I ja no parlo d’això d’acabar amb un gran pla general amb l’estàtua de la llibertat ben maca marcant territori (Spiderman, per posar un exemple, acabava amb l’home aranya enganxat en la bandera dels Estats Units i a Spiderman 2 aquesta se’ns mostrava a través del reflex de la finestra de Mary Jane en l’últim pla del metrartge).
És clar, parlo de les últimes adaptacions d’aquestes històries còmiques a la gran pantalla. I és curiós que, tant com s’assemblen el cinema i el còmic, aquest últim no em sedueixi. Ja m’ho diuen, que no li he donat la oportunitat que es mereix. De totes formes, vaig a veure les pel·lícules (i prou que els agrada, als de la Marvel i la Fox).
Bé, tornant a la producció en qüestió, resulta que no és tan pastel com un s’imaginava (és clar que s’ha d’anar predisposat a riure-se’n del Doctor Muerte). Si us avorriu, però, sempre podeu assignar cada personatge a un dels vostres amics (a mi em quadren tots excepte la Chica Invisible, no conec ningú com ella -tant de bo-). I tres apunts:
– Americanada en frase: No toméis drogas, de La Cosa.
– Americanada en imatge: El dàlmata que acompanya el bomber en la seqüència del pont.
– Americanada en persona: La Antorcha Humana. Inconscients!
La paraula d’avui (al final l’hauré de rebatejar com la idea) és Los 4 Fantásticos.