He vist el debat entre els candidats dels dos partits majoritaris a la presidència d’Espanya. He de dir que m’ha interessat molt, i que després de veure’l encara no tinc clar qui votaré. Però sí tinc clar qui no votaré (el debat m’ha reafirmat).

El pitjor del debat han estat les interpretacions polítiques que han fet, en acabar, algunes cadenes de televisió (penso en Cuatro i la Sexta). Són d’allò més previsibles, extremes, partidistes i avorrides. Per aquesta raó crec que, abans d’expressar públicament la meva opinió del debat, he de dir que tinc clar que no votaré el PP (crec que, sent jo català, era previsible).

En alguns moments m’ha semblat que les tornes estaven canviades, i que l’un era a l’oposició i l’altre a la presidència, perquè Rajoy (com sempre) atacava, reatacava i tornava a atacar, i Zapatero (com sempre) elaborava, rebatia i contraatacava.

Zapatero ha demostrat perquè és millor comunicador que Rajoy: Zapatero té veu greu, bona dicció, cara neta, ulls clars i penetrants, autoritat de lleó. Rajoy té veu aguda, dicció deficient, barba, ulls foscos darrere d’ulleres (que anava movent contínuament -els ulls-), autoritat de qui li fa falta cridar l’atenció per liderar.

Cadascú ha jugat les seves cartes ben jugades, però el directe ha demostrat que la reiteració continuada sense anàlisi demostra falta d’intel·ligència, i que això pot funcionar als mítings (on els informatius agafen un petit tall de 20 segons), però no en la vida real, on les reaccions son completes i directes.

Conclusions: no he entès les dades que donava Rajoy, i no sé quines són les propostes de futur del PSOE. Segur que ha estat un debat?

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 26 de febrer del 2008 a les 0:54 i parla sobre Actualitat, Política. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.