Per fi, després de 16 anys d’espera, l’alta velocitat ferroviària ha arribat a Barcelona. Ha estat després del “truque” entre Felipe González i Pasqual Maragall el 1992 (sí, allò de “si quieres los Juegos Olímpicos, el primer AVE será a Sevilla”). Ara, però, ja podem agafar tranquil·lament el TGV-AVE o digue-li com vulgui. Ai… bé, no, jo no l’he de fer servir.

Però que sapigueu que és puntual, eh. Tot i que sigui de Renfe, sembla que és puntual. No es pot dir el mateix de Rodalies, que segueixen funcionant com a l’Índia. Hi ha hagut un home que, pobre, ha perdut l’AVE perquè el seu tren de Rodalies ha arribat 50 minuts tard a Sants. Però tranquils, que l’AVE ja va!

Em solidaritzo amb aquest senyor. Quan has d’enllaçar amb dues linies de Rodalies a Castellbisbal per anar a la UAB, la majoria de vegades veus marxar el teu tren mentre arribes amb l’altre. Però no patiu, que la ministra ja ha portat l’AVE (peça a peça)!

I com que ja està tot fet, l’ajudant de la Malenie se’n torna a Madrid perquè ha tornat la normalitat. Clar, sí, però és que “normalitat” a Rodalies Renfe de Barcelona vol dir endarreriments sistemàtics. Us en recordeu, d’aquests missatges sonors?

Doncs bé, ara ja s’ha de tornar a pagar (amb el seu corresponent increment de tarifes), perquè la “operació ferroviària de Barcelona” ha conclòs. Això sí!!! AVEmus connexió amb la capital del Reino de España. Gràcies a Dé… perdó… a Magdalena Álvarez.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 20 de febrer del 2008 a les 17:45 i parla sobre Actualitat, Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.