Dijous, 14 de juliol del 2005
Nova publicació
Dissabte es posa a la venda en tot el món l’última entrega literària de la saga del nen bruixot. Harry Potter and the Half-Blood Prince, és a dir, Harry Potter i el Princep Mestís, és el sisè llibre de la Joanne Kathleen Rowling sobre l’Enric Tarrissaire (si l’haguéssim de traduir al català).
I a més, avui apareix Weblog personal de filosofades diverses, el primer blog de l’Albert Bonet, un jove estudiant de comunicació que aspira a poder viure algun dia dels audiovisuals. Qualsevol diria que aquestes dues publicacions s’assemblen, però sempre s’ha de tenir un referent.
Sobre en Potter i companyia ja en parlaré dissabte (si sóc capaç de parar de llegir), perquè… Ah, que no ho he dit? Sí, me’l penso comprar aquest mateix dissabte. És cert que només es publica l’edició anglesa, però… I tant maco com és l’anglès britànic!
Bé, m’he fet el propòsit de no allargar-me massa i si no freno no el cumpliré. Només cal dir, per acabar el meu primer post (que és lleig, això d’adaptar-ho tot de l’anglès, d’altra banda), que el culpable és l’Óscar (és obert o tancat, el teu accent?). Ell ha estat el qui m’ha portat pel mal camí, el qui ha fet que la curiositat m’envaís (cosa no gaire difícil) i muntés aquesta parafernàlia a la qual anomenen WebLog. Que no sabeu què significa? Aquesta és, llavors, la primera paraula d’avui.
La paraula del dia és weblog.
Dijous, 14 de juliol del 2005
Óscar Díaz diu:
Feliç i content de que t’hagis animat definitivament a muntar el teu propi blog. I satisfet de ser el primer en escriure-hi-
Et dic el mateix que li dic a tothom que estrena blog: a cuidar-lo i a mimar-lo, eh!
I no et preocupis per l’extensió dels posts, que això surt com surt.
Fins després!
PD: per cert, ja és correcte el meu nom tal i com l’has escrit. Va per èpoques, fa anys el vaig escriure en català i ara en espanyol…
Dilluns, 18 de juliol del 2005
Super Sànchez diu:
Je, je, je… Quantíssima gent deu ser ara immersa dins les planes de la nova entrega de’n Harry Potter… La llàstima és que els qui no dominen prou la llengua original de la publicació hauran d’esperar una temporada fins que es publiqui amb la traducció a una llengua familiar… Sort n’hi ha que hi ha qui es conforma esperant mentre menja una fideuà, per exemple.
Vull aprofitar per protestar enérgicament la publicació de certes obres en paissos que no son els d’orígen de l’escriptor sense arribar directament amb la traducció corresponent.
Home, mira, fins i tot et diré més, per fer més extensa la protesta, compartiré amb tu aquesta fideuà, ok?