Avui he anat de Rebaixes. Jo, que sempre he estat un detractor de la moda i les seves conseqüències consumistes. Però feia falta. No he comprat molt, tot just el que necessitava (bé, potser sí m’he gastat 20 euros de més que no estaven als plans).

He hagut de superar diversos obstacles: força gent, talles apilades entre les quals intentava trobar el meu número, prestatges ben macos i plens sobre els quals deia (ben petitó) “nova col·lecció”, altres prestatges amb una microseparació que indicava que la promoció del “2 per 35 euros” només era vàlid per una part… i l’obstacle més traïdor: el dubte de si t’agrada o no el que t’has emprovat: “me’l posaré? no és massa semblant al que ja tinc? serà còmode per al dia a dia? no és massa elegant? fa per a mi?”.

Anar de compres és un estrès, i he descobert que la compra compulsiva no és una categoria; quan es parla de roba i calçat, tota compra és compulsiva. Si no, no sobrevius.

M’estic preguntant si aquella camisa blava de l’altre dia anirà bé amb els pantalons d’avui…

Aquest article ha estat publicat el Dissabte 19 de gener del 2008 a les 3:19 i parla sobre Filosofades, Queixes. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.