Ahir vaig anar a l’Auditori de Barcelona a la meva cita anual de les Bandes Sonores. Sota el títol “La música del cinema fantàstic”, l’OBC (Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya) ens ha delectat amb les peces musicals més impressionants del setè art. I les més espectaculars han estat, òbviament, del mestre: John Williams.

De fet, gairebé haurien d’haver titulat el concert “la música de cinema del mestre Williams”, i haurien d’haver eliminat els temes que hi han posat entremig per omplir. Patrick Doyle (Frankenstein de Mary Shelley), Bernard Herrman (Fahrenheit 451) i Javier Navarrete (El laberinto del fauno) han fer de pont entre obra mestra i obra mestra. Quines?

Jurassic Park, Superman, E.T. El extraterrestre, Encuentros en la tercera fase, Harry Potter y la piedra filosofal i Star Wars (diversos temes, acabant amb el principal). Un plaer, vaja.

Escolteu-vos això. És el tema principal de Superman però amb el preludi més llarg i expectatiu (el que és a la peli, no el que sempre s’escolta que comença més ràpidament sense tanta fanfara). Com escriu Conrado Xalabarder (entrevista) al programa de mà del concert d’ahir, “a Superman, [John Williams] va presentar una altra creació espectacular, amb un tema principal solemne, que li donava un to heroic, adequat al personatge, una fanfara fàcil de retenir i amb la que va aconseguir un gran èxit“.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 12 de desembre del 2007 a les 17:18 i parla sobre Cinema, Música. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.