I parlo de l’edificació on vius, no de comunitats, nacions, planetes… Què és casa teva? Des que visc a Londres ha canviat el meu concepte de propietat. No tinc un lloc fix. No he canviat gaire de pis, només 2 vegades (i m’han dit que per a l’estàndard de Londres això és molt poc). Però quan em vaig acomiadar de l’altre pis no sabia (i encara no sé) i el lloc on sóc ara serà per llarg o no.

Suposo que m’he desaferrat d’una habitació, d’una cuina, d’un lavabo… Al cap i a la fi són espais. Casa teva és on tu ets. Casa meva és on jo sóc. Però quan veig aquests pisos encantadors i acollidors que tenen algunes persones a Londres em fa pensar… seria maco tenir un lloc per tu. Un lloc que de debò puguessis anomenar “casa”. Compartir pis està bé, però només contempla un fragment de l’espectre de necessitats personals. Quan vols soledat, en un pis compartit no pots aconseguir-la del tot. Estàs limitat. No ets lliure. I jo sóc un freedom-seeker. Un buscador de llibertat.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 17 d'abril del 2014 a les 23:21 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.