Aquesta setmana he estat a la capital espanyola, Madrid. Vaig anar-hi dissabte i vaig tornar ahir dijous. La raó: oposicions a RTVE. Però ha estat més aviat unes mini-vacances amb unes amigues que no pas un viatge de feina… A banda de la Plaza España (foto), hem visitat diversos llocs del centre de la ciutat (que el Metro és una meravella, escolta) i els llocs típics com el Rastro (mercat dels diumenges) o el carrer Fuencarral (dels més comercials de la capital).

Aquell mateix dia vam aprofitar per anar a un passi de premsa de la pel·lícula Next, amb el Nicolas Cage (el tema de viatges en el temps m’encanta). Es feia al cinema Palafox, al costat de Fuencarral (la foto de la dreta correspon a la sala gran, però la projecció es va fer a una sala petita). Hi ha alguns passis de premsa que només es fan a Madrid, i llegint l’e-mail vaig veure que es feia aquest.
Em va sorprendre que els cartells de les pel·lis que hi havia a la façana estaven dibuixats a mà, no eren cartells fotogràfics sinó il·lustracions artesanes fetes sobre tela. Els dóna un toc molt clàssic, no crec que hi hagi molts cinemes que ho facin, això.

El planetari de Madrid, el Museo del Jamón (un restaurant molt bo i barat a prop de la Puerta del Sol) o una xocolateria famosa (que no me’n recordo del nom però que està aquí, al costat de la Plaza Mayor) van ser altres objectius d’aquesta troup de turistes-opositors catalans. També vam passar pel paseo del Prado pujant des de l’estació d’Atocha. Allà vam veure el monument erigit en record de les víctimes de l’11-M (que és lleig, per cert, sembla un got al revés). Un dia vam anar a sopar amb els amics d’una amiga a la Ciudad de la Imagen (que, per cert, a finals d’aquest mes han d’inaugurar el Metro Ligero -o sigui, Tramvia- que hi arriba). El restaurant es deia Pizza Jardín i està al costat del Kinépolis. I, clar, no em vaig poder resistir i m’hi vaig anar al cine (un altre dia, això si), a veure Harry Potter (la dolenta, sí) en cinema digital, a la super-mega sala 25. Aquí veieu una foto de la façana exterior, on hi ha penjat un pòster gegant de la pel·li de Pixar Ratatouille. En sortir, goita quina sorpresa, vaig trucar un amic per veure’ns i resulta que treballa a cent metres del Kinépolis, en uns laboratoris cinematogràfics molt grans. Vaig anar a visitar-lo i em va fer de guia per totes les instal·lacions on, per cert, en aquell moment hi havia prenent un pica-pica el director de cinema José Luis Garci. Acabava de veure la seva pròxima pel·lícula Luz de domingo ja acabada d’etalonar. L’acompanyava bona part de l’equip: Alfredo Landa, Carlos Larrañaga i Toni Acosta entre d’altres. El més curiós és que van deixar molts canapès i els vam abordar els treballadors de l’empresa i un servidor. Goita tu! I aquest mocador fet servir que veieu a la fotografia se’l van deixar aquesta gent. Vam suposar que seria del Garci, per això el vam batejar de seguida com el mocador d’en Garci. Quedar-nos-el per subhastar-lo ja era massa, però no li vaig dir que no a una foto, escolta. I aquí el teniu; la nota més insòlita del meu viatge a Madrid.
I estudiar per als dos exàmens d’oposició a Ràdio Televisió Espanyola, home, sí que vam estudiar… una estona. Eren tipus test i avui ja han publicat els resultats dels exàmens de dimarts i ahir dijous (els fiquen a la lectora i som-hi). El de dimarts era a IFEMA, centre firal al costat de l’aeroport. Era enorme i hi havia milers de persones. I el d’ahir era al Telefónica Arena, prop de Casa de Campo, que era més petit.

La tornada va ser ahir mateix, amb un endarreriment d’una hora en el vol Madrid-Barcelona per gentilesa d’Air Europa (aquest és l’avió culpable, ja arribat al Prat). Per compensar la demora, el capità va prémer una mica més l’accelerador: va anar a una mica més de 1000 Km/h (que es van traduir en 37 minuts de viatge) a 9000 metres d’alçada sobre unes llumetes agrupades en polígons que eren les ciutats espanyoles il·luminades de nit. Fora de l’avió (va dir per l’intèrfon) estàvem a -39ºC (negatius!) i a Barcelona estaven a 20ºC que semblaven 35. Quina humitat fa a la costa, tu! L’aire és més dens i fa obrir els porus de la pell.

Ei, però maca, l’experiència. Ara sí, vaig a la ràdio que avui torno a treballar.
Altre cop a Sant Feliu.

Aquest article ha estat publicat el Divendres 20 de juliol del 2007 a les 17:55 i parla sobre Cinema, Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.