Quan diuen “you know better”, que tu saps el que és millor per tu, que escoltis el que diuen els altres però en el fons et deixis guiar per tu mateix… Quan diuen això volen dir “segueix la teva intuició“. Jo crec que tots tenim aquest sisè sentit, malgrat que les noies són les que pretenen quedar-se amb el copyright de la intuició. Potser és una cosa més femenina, més de l’hemisferi dret del cervell. Així que caldrà escoltar la part femenina de cadascú de nosaltres.

London és la capital financera d’Europa. Això no vol dir només que està plena d’especuladors, sinó que tot és possible. Si tens una mica d’estalvis, una idea i sobretot els nassos d’arriscar, aquest és el lloc per iniciar el teu business. Però per arriscar cal canviar el concepte que tenim dels diners. Els emprenedors saben que els diners no són coses reals. Són divises. No tenen valor real, sinó només el valor d’allò que poden pagar. Els diners són energia. I l’energia ha de fluir per mantenir-se viva. Si s’estanca, es converteix en malaltia. Per tant, el valor es pot emmagatzemar, però els diners no. Els diners són per moure’ls. Això és el que estic aprenent ara. I també estic aprenent, no només que el temps són diners, sinó que de diners en pots guanyar més, però el temps és limitat.

Per fer business es necessita, a banda d’aquesta concepció de diners, intuició. Jo sóc dels que m’adono massa tard de la meva intuició. Quan alguna cosa ja ha passat, aleshores sóc conscient que ja ho sabia. Ara estic intentant afinar el dial per no haver d’esperar a l’evidència.

De moment estic provant-ho en un altre camp: el de buscar pis. Sí senyors, torno a buscar pis a Londres. I és un caos. Costa trobar una cosa decent a bon preu. I fins i tot a no tan bon preu! L’altre dia vaig visitar 4 pisos. Només entrar vaig intentar captar l’ambient, l’energia de la gent, i de l’espai. Em vindria de gust estirar-me en aquell llit? Voldria abraçar aquella possible companya de pis? No. Dels 4 pisos, només 1 va superar aquest primer examen. Així que el dia següent, intentant no mirar gaire de prop el preu del lloguer, vaig tornar a visitar el pis. Altre cop, mentre hi anava, vaig intentar estar receptiu. I em sembla que ho vaig estar massa, perquè aquell pis tan meravellós amb aquells companys tan creatius i afables no va superar el segon examen.

Se suposa que tot ha de fluir, que no has de forçar res, que has d’anar en la direcció que els esdeveniments et porten… Així que suposo que una cosa clau és la confiança, la falta de por. I la capacitat d’estar serè per escoltar la teva intuició. No sé. Com ho feu, les dones?

Em queda una setmana i mitja d’avaluació de pisos, així que intentaré seguir escoltant-me a mi mateix, que se suposa que sóc el que sé què és millor per a mi. I espero que aquestes pràctiques en la cerca d’habitació em serveixin per a afinar l’olfacte en el business. Mentrestant, si algú sap d’una habitació doble a Londres, que em faci un twit.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 20 de febrer del 2014 a les 11:03 i parla sobre Emprenedoria, Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.