Dimecres, 4 de setembre del 2013

Via Catalana a Londres

Fa unes setmanes vaig llegir al Facebook un missatge de l’Assemblea Nacional Catalana a Londres. No sé perquè, quan es tracta de formar part d’un moviment, sempre m’hi penso molt. Potser massa. No m’agrada sortir en aquest tipus de fotos. Així que, millor que posar-m’hi davant, vaig posar-me darrere de la càmera. Vaig oferir el que sé fer: vídeos. Van respondre el meu oferiment en 2 minuts, i de cop el meu correu es va inundar de missatges amb instruccions, documents i carpetes comaprtides amb tot el material necessari.

Una primera reunió em va permetre conèixer les bellíssimes persones que són al capdavant  de la coordinació de l’ANC a Londres. Amb aquest tipus de gent seria un plaer col·laborar i res podria sortir malament. Així va ser. En dues setmanes, el nombre d’inscrits a la cadena humana de la capital anglesa va passar de 300 a 700. Així que dissabte passat, 31 d’agost, vaig anar amb la meva càmera cap a Parliament Square, on un parell d’hores més tard estaven convocades tants centenars de persones.

La meva part era la més senzilla. Vaig agafar la càmera, la steadi-cam, i a gravar. En dos dies, el vídeo ha obtingut 15.000 visionats al YouTube.

Dic que la meva part era la més senzilla perquè la part grossa era la de coordinació de tanta i tanta gent. Finalment, més de 800 participants. La cadena humana catalana més nombrosa de les que s’han fet fora de Catalunya. I la feina dura d’estar a primera línia, fent-se responsable del teu tram de cadena, o fent entrepans de fuet, o desplegant banderes o transportant material. Jo només vaig arribar i disparar. Tenia al meu costat l’alma mater de l’esdeveniment, que em deixava fer quan podia i em marcava quan calia. M’encanta quan algú et dóna aquest tipus de confiança. Això no es paga.

Una altra cosa que va rutllar molt bé va ser la col·laboració de tots els participants. Ens feien cas quan els demanàvem de tot. “Amb més energia!”, anava cridant jo. “Amb decisió, amb actitud!”. “Ràpid ràpid ràpid!” sonava des del megàfon. I jo anar corrent amb la steadi-cam pel recorregut interminable de la cadena. I com de reconfortant era que, després de la suada de l’esforç, alguns m’aplaudien i cridaven un “ànims per a aquest càmera!”. Fins i tot vaig trobar algú de Sant Feliu que havia vingut de vacances (bé, ell em va trobar a mi… el de la càmera, com no).

L’última part va ser fer l’edició, es clar. Triar la música (cosa a la qual sempre hi dedico molt d’esforç), i traslladar al llenguatge audiovisual aquella emoció que es va viure a la Via Catalana londinenca. De vegades penso que el que més m’agrada és això, fer de traductor. Concentrar en 1 o 2 minuts tot el sentiment d’un esdeveniment. Exaltar l’esperit. En aquest cas, la feina grossa estava feta i per tant la meva funció, el meu granet de sorra, va ser relativament fàcil. I, vist l’èxit i els comentaris de l’audiència, també molt satisfactori. Perquè, no ens enganyem, m’agrada que m’aplaudeixin (resulta que això ja ho deia el meu horòscop xinès).

Si entre tots serveix per donar força a la gran cadena que tindrà lloc l’11 de setembre, tot aquest ressò ja val la pena.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 4 de setembre del 2013 a les 14:53 i parla sobre Actualitat, Internet, Londres, Política, Vídeo. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 5 comentaris per “Via Catalana a Londres”

  1.   Dimecres, 4 de setembre del 2013

    Anna diu:

    Enhorabona pel video. Ha quedat molt maco! no Evidentment hi ha molta gent que s’ha quedat fora del video (com jo.. jaja) i ens encantaria veure els bruts.. es molt demanar fer un making off? o algo una mica mes llarg per donar testimoni a tothom que hi va ser? :))) please…..!

  2.   Dimecres, 4 de setembre del 2013

    EVA diu:

    Jo m´afegeixo a la petició de l´Anna. I tb donar-te l´enhorabona. Well done, que dirien per qui.

  3.   Dimecres, 4 de setembre del 2013

    Albert Bonet diu:

    Entesos! :-)
    Faré una versió més llarga, però haureu d’esperar unes setmanes que ara vaig molt enfeinat…

  4.   Dijous, 5 de setembre del 2013

    Eduard diu:

    Bona feina Albert ! Sóc el company de Sant Feliu que et va saludar. Subscric el que diuen tant l’Anna com l’Eva més que res per tenir un testimoni visual de la presència històrica de totes i tots els que hi vam ser… Una abraçada i que provi l’etapa anglesa.

  5.   Dijous, 5 de setembre del 2013

    Albert Bonet diu:

    Ei Eduard! He de dir que no tothom sortirà en el vídeo llarg, tampoc. No tinc plans de la cara de tots. Així que potser surt les mans, no sé… Però sé que els companys fotògrafs estan enllestint una panoràmica on hi surt absolutament tothom.
    Doncs demà volo cap a Sant Feliu per uns dies, així que si em veus pel carrer saluda’m que no seré un miratge XD

Deixa'm un comentari