A l’avió finalment cauen les llàgrimes. Ja era hora! Patia que, si no ho feia, en algun moment acabaria explotant! Però ja està. En el meu saient de finestra ploro, penso en el que deixo i en l’aventura desconeguda que se’m presenta.

Enceto la Moleskine que m’han regalat posant-hi el meu nom i les primeres impressions. L’estat d’ànim em canvia ràpidament. De la inseguretat pel camí misteriós a l’entusiasme d’obrir una nova etapa. I deixo escrita la meva primera pàgina de la llibreta, que és l’última d’un episodi de la meva vida. La deixo, escrita des de les entranyes, al saient de l’avió. Una nota anònima que potser ningú llegirà. O potser sí. Així tanco un capítol que ha durat 3 meravellosos anys.

I n’obro un altre.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 29 de maig del 2013 a les 12:50 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.