Ara sí. Després del xou de les quantitats, els pesos, la compressió de la roba i altres objectes a les maletes… ja està. Avui no he sortit de casa. Tot el dia dedicat al que m’he d’endur. Espero no oblidar-me res, més enllà dels damnificats… La càmera. Finalment no puc endur-me la càmera en aquest primer viatge. Entre l’ordinador, els disc durs i la càmera només podia endur-me dos elements, i he escollit deixar la càmera. Total, tal com diu ma mare, tinc feina per 1 mes (la que m’emporto d’aquí), així que no necessitaré la càmera. En el proper viatge me l’enduc.

Resumint, un dia de logística, una tarda plena de missatges de comiat i alguna trucada, i un vespre de nervis. En 8 hores volo a Londres.

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 28 de maig del 2013 a les 23:16 i parla sobre Londres. Els comentaris estan tancats: aquest blog és un arxiu.