Demà passat agafo l’avió a Londres. Nerviós? No, una mica desoncertat. Cor fort? No, potser una mica inconscient, no m’acabo de fer a la idea. Valent? O potser molt boig…

A dos dies de marxar encara estic fent feina. Marxo amb 3 projectes a mitges i un que he d’acabar avui. I encara no he fet les maletes, oh my god! La setmana passada vaig passar moments de molt estrès. Molt. I jo crec que demà, que faré les maletes, serà un dia singular. L’últim d’una etapa. A viam si vaig escrivint per aquí una mica les meves emocions, que em va bé per reflexionar. A viam si escric com n’estic d’agraït a les persones que em fan costat, a la “sort” o, com m’agrada dir, “el fluir de l’univers”…

Però per explicar tot això m’he de situar al 2010, que és on va començar l’etapa que demà tancaré. També a Londres. I ara mateix no tinc temps, no vull apartar la ment de l’editor de vídeo. Tinc feina. I no vull que se m’humitegin els ulls. Ara no, encara no. He d’acabar això.

Aquest article ha estat publicat el Dilluns 27 de maig del 2013 a les 13:13 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.