Escric això des d’un ordinador públic a la Biblioteca de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui he vingut a recollir el “suplement europeu” al títol de llicenciat. Un paper que no sabia ni que existia.

Ara feia un temps que no passava per aquí, i sempre que vinc em ve aquella sensació de record. Aquells anys que tant vaig desaprofitar però que tant recordo. He vist algunes cares conegudes, però curiosament no ha estat ni el professor ni l’administrativa de la Gestió Acadèmica qui m’ha reconegut com a antic estudiant. Ha estat el venedor del quiosc de la facultat. Algú a de qui jo ni tan sols recordava la cara (perquè quan jo vaig acabar la carrera la quiosquera que hi havia va jubilar-se). I em diu el bon home: “Hola! Em sones de fa molt de temps.” I li dic, “doncs sí, de fa 3 anys. Què, com van les coses per aquí?”. I em contesta “Bé, aquests no llegeixen res. Només xuxes”.

Fa mesos que vaig decidir desintoxicar-me informativament. No llegeixo diaris, no escolto ni veig les notícies. Intento estar receptiu només a allò positiu. Però fa 10 minuts, al quiosc de la Facultat de Comunicació de la UAB, hi he comprat el diari. Ara el llegiré mentre torno a casa amb els ferrocarrils catalans.

Aiii quina morrinya…

Aquest article ha estat publicat el Divendres 23 de novembre del 2012 a les 13:51 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.