Alguna cosa avui m’ha transportat en el temps. Un fragment d’una pel·lícula que vaig veure fa molt de temps. D’un tema dolorós que em tocava molt de prop. M’ha fet recordar la perspectiva des de la qual vaig veure aquella pel·li. Com reaccionava a la història.

I això m’ha fet adonar del que ja sabia: bloquejo el meu passat. Aquella època en què encara estava aprenent a confondre’m entre aquest sistema social que tenen muntat en aquest planeta. Aquesta amnèsia pre-social pot ser pràctica. És, de fet, imprescindible per sobreviure. Però em pregunto quan és el moment de deixar de bloquejar la nostra essència i tornar a viure de dins cap a fora, i no al revés.

Ara, que és tard i encara conservo un fràgil fragment d’aquest sentiment latent que s’ha deixat entreveure de nou… ara que encara estic impregnat del desig de viure segons l’impuls aquell adolescent inadaptat… ara que he trencat l’amnèsia durant una petita finestra d’hores… s’endevina de nou el contorn de la llavor fundacional.

Si us plau, coixí, deixa que demà em llevi amb aquest sentiment llargament oblidat. Trobava a faltar aquest Albert. Benvingut, això és casa teva.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 31 d'agost del 2011 a les 2:07 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.