Dijous, 17 de desembre del 2009
Videoclips en pla seqüència
Per als no familiaritzats amb el llenguatge audiovisual, un pla seqüència és una seqüència que està formada per un sol pla, i per tant no té talls d’edició de vídeo. Més info a la Wikipedia. Últimament està molt de moda a internet això de fer lipdub o lipsynch (fer playback amb afegits gestuals interpretatius propis). Normalment són nois a la seva habitació fent ganyotes, com aquest gran i ridícul hit. Una cosa que alguns ja fèiem assíduament de petits, però que es quedava a la cinta de vídeo només per als familiars.
Però si s’hi posa gent amb talent i sumen el lipsynch amb la tècnica del pla seqüència, surten coses molt guapes. Com aquest vídeo que vaig descobrir fa uns dies i que fa mesos que corre: uns estudiants canadencs de comunicació audiovisual que han fet un videoclip de l'”I gotta feeling” dels Black Eyed Peas per la seva facultat.
No deixa d’entusiasmar-me quan el veig. No puc deixar de mirar-lo. Estic entusiasmat tot el dia. I l’he vist unes quantes vegades… Al principi no promet molt, hi ha uns canvis de llum molt estranys i tècnicament és millorable, però està fet amb molt bon rotllo. Gent jove, enèrgica, alegre, sense vergonya. Una mica el que els falta als protagonistes d’un vídeo similar que ha fet Vueling com a publicitat nadalenca. Tècnicament és una mica millor, hi ha més pasta per a una steadycam de debò, hi ha una torxa que crema la cara de qui s’acosta massa… però li falta ritme, alegria, joventut. En primer lloc falla en la cançó. No és positiva, no enganxa… no. No.
Tot això em recorda al primer videoclip fet en pla seqüència que recordo haver vist. Jo era petit, influenciable… No em jutgeu durament, però li tinc “carinyo”. El “Wannabe” de les Spice Girls. Aquest videoclip té el seu rotllo. De fet, recordo una matinada de diumenge destrossant les tecles del vídeo i la videocàmera VHS per intentar muntar una versió alternativa d’aquest videoclip amb ma germana i mon cosí ballant, amb tot de cables d’àudio penjant de la pletina per gravar el so directe del disc… Bé, un de tants experiments audiovisuals d’un jove aspirant a realitzador… Aquest no sortirà mai de l’arxiu.
Però ara em ve de gust fer un lipsynch en pla seqüència per Sant Feliu. Va, qui s’apunta?
Dimecres, 13 de gener del 2010
David diu:
Sí, m’hi apunto!