Del Regne Unit ha sortit Harry Potter, i d’aquí surt també “Merlin“. Ahir vaig veure el primer capítol d’aquesta sèrie de la BBC en què s’explica la història del mag Merlín adolescent. Com no podia ser d’altra manera, la màgia (que és el principal atractiu de la sèrie), és intel·ligentment relegada al segon pla per centrar-se en la història humana i medieval.

Pels primers 42 minuts em sembla una bona sèrie. No és excel·lent, però està ben feta (excepte les criatures infogràfiques). Però del que vull parlar és de la música i de la descarada còpia que han fet de la partitura de Harry Potter.

De bon principi, la instrumentació i les melodies que sonen són clarament familiars als admiradors de John Williams (el compositor de les scores de les tres primeres Harry Potter). Però hi ha un cas concret en què sona una melodia que és exactament igual (excepte l’última nota de la frase) a un dels temes de “Harry Potter and the Prisoner of Azkaban”. I com que sóc un noi aplicat, m’he pres la molèstia de demostrar-vos-ho.

En aquest primer tall podeu observar com sona la melodia copiada, a la banda sonora de “Merlin”. Ignoreu els diàlegs.

I en aquest segon tall, escolteu el fragment que correspon a la composició original de John Williams, a la tercera pel·li de Harry Potter, “el presoner d’Azkaban”.

I per als que sou d’oïda més educada, us deixo amb un altre fragment de la música de “Merlin” on es percep clarament l’estil musical de John Williams. Concretament, em recorda també alguns passatges de la banda sonora de l’episodi I d'”Star Wars: La amenaza fantasma”.

Us recordo que tot correspon al primer capítol de la sèrie “Merlín”. No sé com seran els següents, però llegeixo que algú es queixa que també agafa música de la pel·li “El caballero oscuro”. Per sort, el tema principal de la sèrie sí que sembla original. Però em fa l’efecte que el director va donar ordres a tots els artistes d’intentar emular com més millor l’estil dels films de Harry Potter. I el compositor, Rob Lane, es va passar de la ratlla. D’això se’n diu copiar, senyor, i a l’escola si t’enganxaven et posaven un zero.

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 20 de setembre del 2009 a les 11:47 i parla sobre Cinema, Música, Queixes, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.