La mosca és l’insecte oficial de Galícia. Hauria de formar part de l’escut i la bandera. La mosca és omnipresent i polivalent. Tant serveix per fotre’t enlaire una becaina com per treure’t les ganes de menjar un deliciós brioix de crema. La mosca gallega es posa sobre qualsevol tipus d’aliment, no es dóna per vençuda mai i és especialment espabilada a l’hora d’esquivar el matamosques. Cal tenir un caràcter especial per suportar la mosca gallega. A més, n’hi ha de diversos tipus: petites i ràpides, grosses i escandaloses (aquelles de color verd fosforescent), i l’anomenada “mosca comodí”. És la que en realitat no és una mosca, però s’hi assembla. Aquí entren des de mosquits grossos fins a formigues voladores, passant per tàbans i petites libèlules.

Però aquesta bonica zona nord-occidental de la península ibèrica també està poblada per altres bitxos més grossos. Per exemple, les mítiques vaques. Per a qui no les conegui, les vaques són éssers extremadament pesats, lents i ganduls que van a quatre potes fins on el sacrificat gos pastor els indica; es passen el dia endrepant herba fresca i tornen cap a l’estable tot remugant pel camí, alliberant metà sense previ avís i adobant el camí de terra o asfalt amb molta generositat.

Quan un ramat de vaques se’t creua per la carretera és, com a mínim, estimulant. Si vas caminant has d’anar amb compte que no et facin l’abrçada de l’ós. Si vas en cotxe, és important saludar simpàticament el pastor perquè t’obri pas. Si surts de la situació amb integritat física, sense haver rebut un cop de cua o sense cap bony al cotxe, has tingut èxit. Trepitjar una bosta (una bona tifarada fresca, parlant clar i català) és només un efecte col·lateral.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 27 d'agost del 2009 a les 23:54 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.