El primer dia va ser ben complet. Em vaig llevar a les 4:45 per poder ser a l’aeroport del Prat a les 5:45 del matí per enlairar-me cap a Coruña amb escala a Madrid. I de Coruña cap a Sobrado de Picato, un poblet a prop de Lugo on hi ha Cereixeriñas. No, no és una planta (bé, en realitat sí). Cereixeriñas (les “cireretes”) és el nom de la casa, d’uns 500 anys d’antiguitat, on van viure els meus avis i on va néixer la meva mare.

Galícia és una terra humida, habitualment freda. Des de l’avió només he vist núvols a Galícia. Uns núvols molt extensos enganxats a terra, que segur que des d’allà haurien dit que era boira. Però no ha sigut la millor vista aèria que he tingut. Aquesta ha arribat a un o dos minuts d’aterrar a Aeroporto da Coruña, quan l’aeronau ha sortit a pocs metres al mar (paral·lel a la costa) i ha fet mitja volta per encarar bé la pista d’aterratge. Això ens ha proporcionat als viatgers de finestreta de la banda esquerra (que no recordo mai si és babor o estribor) unes vistes espectaculars de les rías, a molt pocs metres d’alçada. Com que era l’aterratge, no he pogut fer fotos.

Aprofitant l’estada per A Coruña, no ha fet mal una visita al magnífic paratge que envolta la Torre de Hércules (el far romà més antic del món i que segueix en funcionament).

Aquest article ha estat publicat el Dijous 27 d'agost del 2009 a les 10:02 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.