Dissabte, 4 d'abril del 2009
“Millors” o “de més èxit”?
Els cinèfils heu de mirar aquest gràfic interactiu i perdre-us-hi una estona. A primera vista sembla una sanefa de sorra, però no. És una completa representació de les pel·lícules “més exitoses” als Estats Units des de 1986. Tot un document on podem apreciar, per exemple, les diferències de longevitat de les pel·lícules.
El gràfic il·lustra la recaptació a taquilla de cada pel·lícula, compensada per la inflació per poder comparar correctament. Busquem aquells pics, aquells blockbusters, aquells films que tot ho recapten el primer cap de setmana i comencen a decaure, i els que els costa arrencar però tenen una llarga estància a la cartellera.
Un document molt interessant, però que no sé si reflexa l’èxit real de les pel·lícules. Naturalment que “més exitós” no vol dir “millor”, perquè el primer s’acostuma a aplicar a la mesura absoluta i objectiva de l’afluència de masses, mentre que el segon és un valor subjectiu i, per tant, relatiu. Però fins i tot així, crec que sempre és més útil i natural calcular l’èxit d’una pel·li comparant el nombre d’espectadors que ha fet. Si ho comptem així, encara resulta que “Allò que el vent s’endugué” segueix sent el film de més èxit de la història del cinema.
Clar que això és producte de l’expectativa. “Jo vull veure aquesta pel·li i la vaig a veure”. Però no contemplen si en sortir hi tornaria a entrar. Ni tan sols compten els que han pagat l’entrada però han marxat abans d’acabar de veure-la. Si voleu una llista de les 250 pel·lícules més ben valorades pels internautes cinèfils, IMDB top 250.
Dilluns, 6 d'abril del 2009
Laia diu:
per sort o per desgràcia s’associa qualitat amb quantitat, de vegades penso que coincideix però són dos conceptes que no haurien d’anar lligats de la ma. per exemple, si mcdonalds fos el “restaurant” que més clients té,´podríem dir que és l’establiment que fa millor menjar, que ofereix aliments de millor qualitat i més bons? discrepo, amb el cinema penso que és el mateix, i a més a més, que tampoc tenim en compte que hi ha moltes pel-lícules que estic segura que són bones, i parlant de bones em refereixo a què estan ben fetes, tenen un bon guió, director, actors, llum, fotografia, etc, etc, etc i que com que potser no són el suficient “comercials”, doncs ni tan sols tenim l¡oportunitat de veure-les, per què? per què només s¡estrena el que ven, el que pot ser atractiu per a la gent, el que la gent compra. Per tant, alguna vegada casualment veurem pel-lis bones, i una pel-lícula comercial també pot ser bona, per que no, però hem de tenir en compte i saber que la meitat de les coses que consumim, igual com programes de tele, llibres, etc és purament un producte per vendre, perd el pur sentit de l’expressió de l’art perquè el seu únic objectiu és captar l’atenció i recaptar el major nombre possible d’euros, dòlars, o el diner que sigui. Això segons la meva opinió, evidentment.