Dimarts, 13 de setembre del 2005
Com no s’ha de portar un parc d’atraccions (I, II i III)
Avui he llegit al diari gratuït Metro Directo una notícia que m’ha avergonyit. Un grup de 70 persones, alguns menors d’edat, es van quedar dissabte sense tren de tornada des de Port Aventura. Els havien informat erròniament de l’hora de sortida de l’últim tren i, després de discutir amb policia i Renfe, els van aconseguir un bus pel qual van haver de pagar. 20 nens i nenes no portaven prou diners i van haver de passar la nit al voltant d’una foguera.
Estem parlant d’un parc temàtic que porta 10 anys en funcionament i que ha rebut en aquest període més de 30 milions de visites. La Caixa posseeix el 80% de les seves accions, després que Universal es penedís d’haver-les comprat.
Un altre cas, que ha tingut més ressò mediàtic, ha estat el del Parc Warner de Madrid. Tots just avui fa un mes, el dissabte dia 13 d’agost, un noi va morir en l’atracció Hotel Embrujado, en la qual no vam poder pujar perquè, segons les autoritats del parc, estava “estropeada”. Sí, jo hi vaig ser-hi, aquell dia (casualitats de la vida), i vaig constatar la desinformació a la qual ens van sotmetre els responsables. A la pregunta de què havia passat, un treballador que feia pas perquè l’ambulància passés pels carrers del parc va contestar que hi havia hagut “un altercado”.
Lògicament (tractant-se d’un lloc com Madrid), un pensa en una baralla entre individus. Però resulta que no, i fins dilluns següent les televisions no van fer pública la notícia. “Ostres, és que diumenge és dia de gran afluència i seria una pena no fer caixa per la difusió d’un problema tècnic sense importància”, deurien pensar els propietaris del parc Warner, no gaire satisfets per les xifres (43,6% Comunidad de Madrid; 21,8% CajaMadrid; 4,3% El Corte Inglés; 4% Warner Bros, etc.).
I tercer i últim exemple de com no s’ha de portar un parc d’atraccions o centre d’oci: El parc aquàtic Aquopolis de Vila-Seca. Com es pot observar en la pàgina web, en un any han apujat el preu de l’entrada d’adult 2,5€ (400 pessetes!), han començat a cobrar 3€ pel servei de pàrquing que l’any passat era gratuït, i han introduït la “possibilitat” de llogar per 6€ (més 6 de fiança) flotadors d’aquells que són necessaris per pujar en algunes atraccions (una d’elles nova d’aquest any).
De flotadors per llogar n’hi havia 300, i dels “d’ús públic”, només 60. Imagineu-vos la situació pels que no volem pagar per la cara: Fins una hora fent cua per esperar uns flotadors blaus que només representen el 20% dels que baixen! Això significa que si l’any passat havies de fer 10 minuts de cua en aquesta atracció, a partir d’ara n’has de fer 5 vegades més: 50 minuts.
Tres exemples en un de com no pots tractar els clients si ets amo d’un parc d’atraccions: No els deixis abandonats, no els matis, no els cobris més del que és just. En resum, no intentis prendre’ns el pèl.
Dijous, 15 de setembre del 2005
sergi diu:
Ves per on, la vida et dona sorpreses desagradables com les que has descrit, però això també es trasllada al mon laboral. La frase “no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu” és una d’aquelles que s’haurien d’aplicar tots els encarregats i “caps pensants” de les empreses. No cal que digui que sempre van escurant al màxim al treballador, que va donant de si cada dia més, però …Ah! Val més que no arribi el dia en el que el “currante” digui – fins aquí he arribat -, perquè tot allò que hagi fet abans no haurà servit de res. Rara és la vegada que un treballador veu premiat el seu esforç, i per desgràcia resulta molt fàcil ser criticat per la feina que es desenvolupa. A tots els “caps pensants”: no us agrada que us reconeguin els vostres resultats? Preneu nota que els “currantes” també son ser humans, o és que vosaltres no ho sou?