És una moda? Un estil musical? Un sentiment? Una cultura? Una tribu?

És una mica de tot, potser més una tribu, segons un reportatge d’Entre línies. Emotius, sensibles, confiats, deprimits, i per tant marginats per la societat. Però trobo hipòcrita el fet de convertir un aspecte negatiu de la teva vida en la teva imatge pública. Precisament és deixar de tenir dimensió pública, vols recloure’t en la teva privacitat, quan et sents deprimit. Si la societat cruel fa tant mal als joves emo, fer aquest sentiment de rebuig l’eix del teu dia a dia és un escut superficial i hipòcrita, pel fet de jugar amb aquesta doble moral.

Quan estàs realment deprimit (no trist sinó deprimit), vols seguir estant-ho, aïllat, en el teu propi sufriment. Trobo que convertir-lo en un circ és símptoma d’una malaltia diferent a la depressió. Potser aquesta energia que demostren els joves emos la podria destinar a solucionar de debò el problema que ténen amb la societat, i no pas a publicitar-lo. Perquè estem d’acord que estar deprimit no és bo, oi?

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 17 de setembre del 2008 a les 23:13 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.