Diumenge, 15 de juny del 2008
La inspiració
Existeix, no és un mite.
Aquesta setmana he escrit un guió d’un curtmetratge còmic (un treball per de la universitat), i he patit la falta d’inspiració la major part del temps. Ara que, és cert això que deia Picasso, la inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant. L’Edison en té una de graciosa: El geni és un u per cert d’inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració. O sigui, que sense suar no t’arriba la inspiració divina, com em deia una professora de primària.
He de confessar que el que és bo del guió que he escrit és la idea. Se’m va acudir el dia abans de presentar-la a classe, i la vaig distorsionar fins a canviar-la durant el viatge en tren a la facultat, l’endemà. No us passa, que de vegades us fa por avançar en una obra vostre (de qualsevol naturalesa) perquè sentiu que no sereu capaços d’estar a l’alçada de la idea original?
No és bo, això de treballar a contracorrent (és a dir, treballar mentre et vas repetint que no estàs inspirat). Quantes hores perdudes per falta d’inspiració! Ja comença a sonar-me a ratllada, aquesta paraula. Inspiració, inspiració, inspiració.
Per cert, al final me n’he sortit. Algun dia rodaré aquest curtmetratge.