Dilluns, 9 de juny del 2008
Grècia: Atenes i Míkonos
Dissabte vam tornar. La promoció 2008 de Comunicació Audiovisual de la UAB hem estat a Grècia 8 dies (encara que jo no em llicenciï aquest any). Hem fet el turista per la capital, Atenes, i el gamba per l’illa de Míkonos. La primera foto, clàssicament, no podia ser una altre que la del Partenó.
El temple està situat al capdamunt de l’Acròpoli, a 165 metres per sobre de la ciutat. De nit està il·luminada i es pot veure des de molts punts de la ciutat. Tot un plaer sopar aquells gyros, souvlakis i pitas amb música en directe i amb aquests monuments a l’esquena.
En un dia d’excursió vam anar a visitar diversos llocs, entre els quals el teatre d’Epidaure. Diuen que és el teatre amb la millor acústica del món. I, efectivament, quan un se situa just al centre (al damunt d’un petit pedestal de pedra) se sent a sí mateix, com si es portessin uns auriculars. Ja podies parlar fluixet, que els de dalt de tot et sentien perfectament (i més quan et fan cantar el Mediterráneo… ejem).
En 5 hores de vaixell vam arribar a l’illa de Míkonos, on tot eren platges paradisíaques. La següent foto és del far de la punta nord-oest de Míkonos. Hi vam arribar, seguint les indicacions d’un servidor copilot, a través d’una carretereta empinada on ens vam jugar la integritat física. “It’s dangerous. Go straight. Don’t stop”, ens va dir una ànima caritativa autòctona. I tenia raó. Però l’espectacle del sol ponent-se va merèixer el risc (tot i passar un fred de nassos i abrigar-nos amb el que teníem).
El viatge de tornada, això sí, va ser pesadet (les senyores hostesses de Clickair no fotien ni cas, per molt que els dèiem que feia una calor de nassos, dins l’avió). Això que segueix és la costa d’Atenes des de l’aire.
Per cert, que ja tinc plantilla de traducció pròpia de l’abecedari grec al llatí: el teclat de l’ordinador de l’hotel. No és tan difícil.
Adéu, Grècia, adéu! Ja torno a ser aquí, amb un relax impropi de mi.