La natura és sangglaçadora. Tot just fa 4 anys que vaig fer la meva primera excursió i des d’aleshores que he viscut molts i molt bons moments a la muntanya. Vaig començar tot sol, fent senderisme, vaig seguir amb travesses, excursions llargues, muntanya hivernal, esquí, alpinisme, esquí de muntanya, escalada…

El 95% de tot el que he fet ha estat gràcies a l’associació excursionista Cordada i a les bellíssimes persones que la formen i la gestionen. La Irene i el Josep ja ho saben, que han estat i són molt importants en la meva vida. Ells són qui m’han ensenyat tot el que sé de la muntnaya, i he tingut el privilegi d’estar en llocs que mai hauria somiat abans de conèixe’ls.

El Josep és qui s’encarrega de les activitats més exigents. L’escalada, l’alpinisme, l’esquí de muntanya… Una cosa que ell sempre diu quan fem cim és “som uns privilegiats”. I té raó. Poca gent té la sort o les ganes de fer el que fem. Pujar muntanyes per terreny verd, o terra, o roca… o neu nova, o neu dura, o gel, o tot plegat. I quan arribem a dalt, el Josep ens ho recorda. I gaudim del moment present sent conscients de l’esforç que ens ha costat pujar-hi.

Quan faig una activitat de muntanya exigent, sempre hi ha moments que tinc por. Molts. I em pregunto què coi faig jo aquí, puguent estar segur al sofà de casa. Perquè la muntanya és perillosa. Pots caure mentres escales, pots ensopegar amb la corda mentres puges per una glacera i relliscar cap avall, et pot caure una roca al cap i deixar-te inconscient… O et pot sorprendre una allau. Els perills hi són, i aquests reptes són els que t’empenyen a superar-te.

Jo he d’agraïr molt a Cordada, al Josep especialment, que m’obligui a superar-me, a fer activitats cada vegada de més nivell, com la del Mont Blanc de fa unes setmanes. Quan miro enrere em faig creus del que he fet en poc temps, tot i pensar sempre que “aquesta serà l’última”. Ara em sembla que ja no ho penso. Ara em dic “quina serà la següent?”.

Aquest article ha estat publicat el Dilluns 11 d'agost del 2014 a les 12:45 i parla sobre Excursionisme, Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.