Avui ha tingut lloc el programa número 100 (i últim) de la temporada 2006-2007 (o potser hauria de dir només 2007, tenint en compte que vaig començar el febrer). Ja s’ha acabat.

Que què sento? Relax. Però he de reconèixer que estimo la intensitat que et fa sentir fer un programa de ràdio diari. La valoració és molt, molt positiva. Sóc una persona diferent que fa sis mesos, en molts sentits: He conegut moltes persones, he compartit (sobretot adquirit) molts coneixements i formes d’observar la vida, també he començat a entendre el teixit orgànic que és una ciutat com Sant Feliu i, sobretot, m’ho he passat molt bé.

Sí, i tant, hi ha hagut dies que no hauria fet programa, i hi ha hagut dies en què l’hauria penjat a mig fer per no haver de continuar amb la tortura. Anecdòtics. Ha estat una experiència altament satisfactòria amb la que he perdut moltes pors (la del ridícul), he après a riure’m de mi mateix, i he après a entendre i tractar millor les persones (tot i que mai n’hi ha prou).

No vull fer-me avorrit, però no hauria canviat aquesta (mitja) temporada per res del món (bé, potser per TV3 sí, jeje). Crec honestament que va ser encertat abandonar l’Aforament il·limitat de Llobregat Televisió per dedicar-me de ple al Trencaclosques (ei, que el programa de la tele ha estat la meva altra gran experiència professional i vital d’aquesta temporada, i d’allà n’he tret molt bones amigues -totes noies, sí-).

M’agrada, això de la ràdio. A viam si l’any que ve puc continuar (no depèn de mi, però jo ja signo). De moment, deixo constància al meu weblog dels 3 últims minuts de la temporada 2006-2007 d’El Trencaclosques:

Signat,
el director, productor, realitzador i presentador d’El Trencaclosques de Ràdio Sant Feliu.

Aquest article ha estat publicat el Divendres 27 de juliol del 2007 a les 23:54 i parla sobre Ràdio. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.