La vida és un joc. Un joc on la primera norma és divertir-se. On se’ns posen obstacles per fer la partida més entretinguda. I l’actitud que tenim davant dels obstacles determina qui som. Durant molts anys jo m’he pres el joc massa seriosament. Només volia guanyar, no el disfrutava. Per sort, gràcies als beneïts obstacles que m’he trobat n’estic aprenent un munt.

Ara estic gaudint al màxim dels obstacles que visc, perquè sé que són únics i que quan els hagi superat ja no podré repetir jugada. Així que vull gaudir-los tant com pugui. Com si fossin dissenyats a mida per a mi. De vegades se m’oblida que les dificultats són la salsa de la vida, el que ens fa ser vius. Per sort hi ha persones, esdeveniments, cançons, llibres o pel·lícules com “Into the Mind” que m’ho recorden.

L’altra dia, caminant per Sant Feliu, vaig tenir una sensació nova. No recordava haver-la sentit abans. Si l’hagués de posar en paraules sonaria així: Estic agraït del moment que estic vivint, i reconec els reptes que afronto com a aliats en la meva vida. La felicitat no és l’absència de dificultats, sinó viure amb alegria les circumstàncies vitals. Ara accepto el present com un regal. I per primera vegada en la meva vida no és malgrat els obstacles, que sóc feliç, sinó gràcies als obstacles.

Gràcies al follet que em va enviar aquesta sensació.

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 16 de febrer del 2014 a les 17:13 i parla sobre Filosofades, Fotos. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.