Dijous passat va tenir lloc al Palau de la Generalitat l’homenatge a Joaquim Folch i Torres, 50 anys després de la seva mort. Una part d’aquest acte va ser la projecció del documental que hem fet aquest estiu per a donar a conèixer aquest important personatge de la història de l’art a Catalunya, com he explicat anteriorment. Les comissàries de la commemoració a Folch, Mercè Vidal i Marta Montmany, van pensar que la millor manera de divulgar aquesta figura era fent un audiovisual, i es van posar en contacte amb mi a l’estiu.

Va ser un acte molt correcte, molt institucional. Em vaig sentir molt cofoi, jo assegut allà en un raconet de la primera filera, quan van anunciar el documental. Pocs segons després de l’inici del passi, vaig començar a patir perquè no fallés el DVD. Deformació professional, suposo.

El saló Sant Jordi estava ple de familiars i amics dels Folch, i professionals i aficionats del món dels museus. Un àmbit poc estès a Catalunya (encara no entenc com és que l’entrada als museus no és gratis com a Londres o Nova York), però que cal popularitzar. Aquest homenatge és el principal dels que s’estan fent durant aquests mesos per a donar a conèixer la figura d’aquest museòleg, historiador i crític d’art que va ser forçat a l’ostracisme pel règim. Així se’n parla a la televisió i als diaris (aquí em mencionen i tot).

Aquest article ha estat publicat el Diumenge 10 de novembre del 2013 a les 16:25 i parla sobre Esdeveniments, Història, Vídeo. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.