És època de treballs, exàmens i estrès a la universitat. Al final de tot l’esforç, malentesos i maldecaps, però, acostumes a sentir-te orgullós. En el cas de La IMpura realitat, que és el programa-treball de l’assignatura de Gèneres Televisius de 3r de Comunicació Audiovisual, ens hem tret un pes de sobre.

És difícil dirigir un equip de 14 persones, i més quan el trinomi compromís/respecte/voluntat no va de la mà i la balança entre creativitat/experiència no està equilibrada. Però, malgrat tot (i malgrat ser reticent en un inici a dirigir el programa-treball), no n’estic descontent. A la universitat (i centres de formació en general) els equips destaquen per la seva heterogènia, ja que no es pot escollir amb qui treballar, la majoria de les vegades. A la vida real és més fàcil, i és que és obvi que hi ha d’haver bona comunicació entre l’equip, i la química o existeix o no existeix, no es pot crear.

Així que malgrat tot, malgrat la meva tendència natural a voler controlar-ho tot i salvant moltes petites divergències, em sento força satisfet de treball en equip que ha fet possible aquesta IMpura realitat.

Aquest article ha estat publicat el Dissabte 26 de maig del 2007 a les 18:41 i parla sobre Fotos, Televisió. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.